El Gremi de Llibrers de València es constituí el 17 de novembre de 1977. Els primers Estatuts com a gremi, encara que molt sintètics, arrepleguen en el seu primer article «esta entidad agremiará las empresas existentes o que puedan crearse en el futuro, dentro del ámbito territorial que la misma comprende, que voluntariamente lo soliciten y que se dediquen en forma habitual a la actividad de librerías, distribuidoras, delegaciones editoriales y editoriales y será órgano específico para la gestión, defensa y coordinación de los intereses comunes de sus miembros»

Des de 1977 aquesta organització gremial ha desenvolupat intenses activitats de promoció del llibre i de defensa dels interessos professionals del col·lectiu. En aquest sentit, el Gremi ha protagonitzat denúncies i mobilitzacions socials contra la competència deslleial, la liberalització del descompte en el llibre de text i l’exigència d’una llei valenciana del llibre que fins i tot motivà un tancament a la Conselleria de Cultura l’any 1986.

Aquest perfil reivindicatiu i de promoció de l’activitat dels llibrers valencians continua amb els anys, impulsant gran quantitat d’iniciatives i propostes al voltant del món del llibre.

En 1996 Gloria Mañas és triada com a nova presidenta del Gremi de Llibrers. D’aquesta manera, el Gremi, a més a més de les activitats d’organització, gestió i coordinació de l’associació, promogué un manifest dels professionals del llibre el 1997 i participà en la vaga general del comerç contra la llibertat d’horaris l’any 2000.

D’altra banda, desenvolupà la presència cultural del Gremi de Llibrers de València amb els Premis Cavallers Tirant atorgats a personalitats de la cultura valenciana, entre altres, Vicent Andrés Estellés, Vicent Ventura o Enric Valor i entitats com el Club Diario Levante. I com no, refermà i enfortí la seua activitat més important la Fira del Llibre de València.

El Gremi de Llibrers s’encarrega de l’organització i convocatòria de la Fira del Llibre de València des de la XIV edició, l’any 1979.
L’any 1981, començà la que podríem anomenar segona etapa de la Fira. Deixà el seu lloc a l’aire lliure i es traslladà al Saló Columnari de la Llotja, on s’encetà un nou model de Fira en el qual els llibres eren oferits al públic segons la temàtica. Tot i que fer-ho a la Llotja deixava menys espai i menys possibilitats de venda, el Gremi de Llibrers, defensà el nou model pensant que suposava un millor servei cultural a la població, malgrat que fóra menys rendible. Per aquesta raó, i per moltes altres, va rebre la Medalla d’Or de la Delegació a València del Ministeri de Cultura, per la seua lloable contribució a la difusió cultural.

Després de sofrir durant alguns anys impediments diversos i canvis d'ubicació, la Fira trobà el 1985 el seu espai definitiu en el Jardí de Vivers.
Durant aquest anys, la Fira ha estat reflexe dels canvis i esdeveniments socials ocorreguts, incorporant un programa d’activitats paral·leles, on les reivindicacions d'amplis sectors polítics i del món intel·lectual, han trobat  un fòrum obert al diàleg, el debat i la participació, un espai on expressar i compartir les seues inquietuds.

Aquest programa, replet de tot tipus d'activitats i actes públics, ha convertit el certamen en un potent focus d'atracció cultural. Les presentacions de novetats editorials, amb la presència de nombrosos autors i representants del món del llibre, s’han anat succeint i una gran varietat de temes s’han abordat en col·loquis, debats, conferències, diàlegs oberts i taules rodones que han estat motiu d'interès per al nombrós públic que es congrega en la Fira. La poesia, el cinema, el teatre, l'art i la música també tenen el seu espai en el programa de la Fira, a través de lectures, representacions, concerts, exposicions i cicles, organitzades en col·laboració amb diverses entitats.

La presència de tots els sectors relacionats amb la producció i venda de llibres, ha fet i fa que la Fira del Llibre es convertisca en un excel·lent aparador per a presentar i promocionar les últimes novetats editorials, tant en obres d'entreteniment com de caràcter científic o tècnic.

En aquests anys s’ha augmentat notablement el nombre d’activitats, visitants i venda. La fira ha contat en la seua última edició amb 81 punts de venda, pels quals s’han passejat al voltant de cinc-centes mil persones, estant les vendes globals al voltant del milió d’euros. Durant l’edició del 2010, a més de l’augment de les compres i la massiva afluència de valencians, cal destacar la magnífica resposta als més de cent vint actes dirigits al públic en general que tradicionalment acull la Fira. Prop de set mil escolars han participat en les noranta activitats d’animació lectora, dirigides al públic infantil i concertades amb centres escolars, que es programen en la Fira pels matins. A més, als espais d’organització i a les diferents casetes, més de dos-cents cinquanta autors han estat presents i han signat les seues obres.

Al llarg d’aquests trenta tres anys d’història, han estat sòcies del Gremi de Llibrers de València, la pràctica totalitat de les llibreries de la província de València. Actualment formen el Gremi de Llibrers 84 llibreries.