Elogi del llibre (de text)

text

Josep Lluís Fitó

És possible que a la consellera Català se li recorde per aportar al valencià una frase que traduïsca la castellana "el que asó la manteca". Després d'aquest inici de curs, per a definir una acció absurda, podrem dir que "això és com clavar 40 alumnes en una aula a 40 graus a primers de setembre". És com si als xiquets i joves alemanys, als suecs, als finesos, els vestiren de curt i els obligaren a estar en classe sense mitjons en ple hivern.

La titular d'Educació i el seu equip (format al conservatori on ella estudiava oboé) han decidit iniciar el curs quinze dies abans del que sempre havia començat. Arguments acadèmics no existeixen però la mesura té la flaire de campanya electoral per tal de fer "treballar" un col·lectiu, el docent, al qual sempre se li acusa de tindre moltes vacances. Quantitativament, cauen més vots en la part de les famílies que en la dels professionals de l'ensenyament.

La mesura, acompanyada de la supressió dels exàmens de setembre, ha provocat desajustos en el funcionament de moltíssims centres educatius. La improvisació és la marca de la casa d'una política que pensa, com el seu partit, segons li bufa el vent de la conveniència. Per exemple, així ha ocorregut en el disseny dels continguts dels llibres de 3er i 5è de primària que, per ordre de la LOMCE de Wert (un altre que passarà a la història), han hagut de confeccionar-se de pressa per part de les editorials.

Quan es parla dels llibres de text, lamentablement, pensem implícitament en un gasto. És cert, els llibres no són barats, però no reparem en què ens aporten molt més del que costen i valen. Els llibres de text, els de primària, secundària, els de l'institut, ens acompanyaran per sempre si sabem donar-los bon ús. Són, per tant, una inversió. Ens omplin de conceptes, ens ensenyen fórmules que aplicarem després en la vida quotidiana o ens fan començar a gaudir de la lectura. Aleshores, per què ens arriba un missatge negatiu?

Les institucions i els periodistes també en som responsables. Els primers per no lluitar per l'abaratiment, per no conscienciar-nos de la importància d'aquests companys d'estudis i per no garantir que tots els estudiants en tinguen. És cert, també, que hi ha ajuntaments i comunitats autònomes que en subvencionen. Pel que fa als mitjans de comunicació, transmeten unes connotacions negatives que  no sentim, llegim o escoltem, per exemple, en les campanyes turístiques. D'acord, el consum genera riquesa, però també ho fa una indústria editorial forta i, molt més, una societat preparada. Els textos escolars ens formen i ens donen valors més importants que els diners: coneixement, és a dir, cultura per a la vida.

Article publicat a Levante-EMV (edició La Costera- Vall d'Albaida- La Canal de Navarrés) el dissabte 6 de setembre de 2014