Mar Hernández, Malota: “La lectura és un refugi contra las misèries"

Autora del cartell que il·lustra la 50 edició de la Fira del Llibre de València

fira

Mar Hernández, Malota (Jaén, 1980), és il·lustradora de professió. Després de guanyar el concurs convocat pel Gremi de Llibrers, el seu cartell il·lustrarà la 50 edició de la Fira del Llibre de València, que se celebrarà als  Jardins de Vivers entre els dies 22 d’abril i 3 de maig de 2015.

         Malota es dedica professionalment a la il·lustració des de fa 9 anys. És doctora en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València i considera que la lectura “és un refugi contra las misèries, és com una gran bafarada d’aire fresc en mig d’aquesta cursa esgotadora que en ocasions és la vida”.

Per què presentares el teu model de cartell per a la 50 Fira del Llibre?

Vaig decidir presentar-me a la convocatòria perquè pensí que era un bon exercici plantejar una proposta per al cartell de la fira, tant si el guanyava com si no. Per altra banda, és un esdeveniment que m’encanta i aquest any, a més, és el 50 aniversari. És la primera vegada que em presentava a la convocatòria, no sóc partidària dels concursos però aquest té unes bases prou ètiques i que respecten la professió de l’il·lustrador.

Què significa per a tu que el jurat haja elegit el teu cartell entre la resta dels dissenys a concurs?

Bé, ha estat una alegria i supose que significa que l’exercici que em vaig proposar està ben resolt.

A més de relacionar la lectura amb l’eclosió primaveral que coincideix amb el certamen, has volgut traslladar algun altre significat en l’obra?

Sí, la meua idea era plantejar una metàfora visual. La lectura i la cultura en general representen un “esclatar” interior i intel·lectual per a l’ésser humà i ho he volgut representar d’aquesta manera.

Com vius el món de la il·lustració? Quina és la teua relació amb altres il·lustradors?

Em dedique professionalment a la il·lustració, és allò que em dóna de menjar, junt amb la docència. La meua relació amb els altres il·lustradors és bona, som un col·lectiu molt bufó.

Des de la teua perspectiva personal i professional, com valores el moment actual de la il·lustració a València?

En la meua opinió, la il·lustració és una disciplina que, ja siga per a bé o no, està  de moda. A mi personalment m’agrada que hi haja cada vegada més gent interessada en ella. Quan jo vaig estudiar Belles Arts no es podia estudiar il·lustració, a hores d’ara hi ha assignatures en la llicenciatura i màsters especialitzats.

Entre la gran diversitat d’estils i escoles presents entre els dissenyadors valencians, on t’emmarques? ¿Quin estil, formes, dibuix... t’atreuen especialment o t’agradaria desenvolupar en la teua activitat creativa?

Jo crec que actualment, en un món globalitzat, cada il·lustrador té el seu estil personal, el seu llenguatge, que no està tan condicionat com abans per la situació geogràfica on es troba cadascú. Jo tracte  que el meu estil siga el més personal possible, intente enriquir-lo amb experiències i també amb moltes hores de treball i experimentació. Pense que l’estil és una cosa que ha d’anar canviant al llarg del temps de forma natural. D’altra banda,  trobe molt complicat definir el meu estil, tracte que siga versàtil i que em permeta comunicar les idees que vull transmetre en cada moment.

Quins són els teus reptes a curt i mig termini?

El meu repte, el de cada dia és ser feliç, passar-ho bé amb allò que faig i gaudir del present, encara que sone un poc cursi.

Què significa per a tu la lectura? Quines són les teues preferències, tant en el còmic com en altres gèneres?

Amb el temps m’he adonat que les coses que més feliç em fan són aquelles que em permeten gaudir de l’ara i ací,  aquelles en què necessite concentrar-me al 100% per a gaudir del moment. Amb el dibuix em passa i amb la lectura també. Ambdues activitats a més juguen en ocasions amb la ficció que és altra de les coses que m’encanta. La lectura és un refugi contra las misèries, és com una gran bafarada d’aire fresc en mig d’aquesta cursa esgotadora que en ocasions és la vida. M’encanten els còmics, dir quins són els meus favorits seria no ser justa amb tots aquells que m’encanten i deixaria fora... però si he de triar alguns noms, m’agraden totes les coses que fa Max, Javier Olivares i també m’agraden molt els còmics que féu Carlos Vermut. Respecte d’altres gèneres, m’agrada l’assaig, segons quins temes i també les novel·les, el cyber punk... un dels meus autors favorits és Juan Rulfo, que va escriure poc però molt ben escrit.

Alguna lectura t’ha deixat una empremta especial?

Els contes de “El llano en llamas” de Juan Rulfo o “El libro de los abrazos” d’Eduardo Galeano.

T’atreveixes a recomanar alguna obra als lectors que s’acosten a la Fira del Llibre o a les llibreries de les seues ciutats, pobles o barris?

Javier Olivares ha il·lustrat la novel·la gràfica “Las Meninas” amb guió de Santiago García. Crec que és un llibre meravellós, una fantasia inspirada en fets històrics sobre l’obra cabdal de la pintura barroca espanyola.