L’escriptora alcoiana Isabel-Clara Simó ha mort aquest matí a Alcoi (Alacant), la seua localitat natal. L’escriptora havia confirmat feia uns mesos en la TV-3 q ue patia una malaltia degenerativa. El Gremi de Llibrers de València vol manifestar el seu condol per la seua pèrdua, així com acompanayar als familiars en el seu sentiment.
Isabel-Clara Simó, nascuda el 4 d’abril de 1943, es va llicenciar en Filosofia en la Universitat de València, i va iniciar la seua trajectòria amb la consecució del Premi Víctor Català, amb la recopilació “És quan miro que hi veig clar”, una obra on interpel·lava al lector des de la realitat quotidiana.
Isabel-Clara Simó ha sigut una de les escriptores més rellevants de la literatura catalana: deixa un llegat de més de cinquanta obres, entre les quals es troben obres de narrativa, poesia, assaig, teatre, i guions cinematogràfics.
Simó havia sigut distingida amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1999), era membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i guanyadora del 49 Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2017), entre altres guardons. ‘És quan miro que hi veig clar‘ (1979), ‘Històries perverses‘ (1992, premi Crítica Serra d’Or), ‘La salvatge’ (1993, Premi Sant Jordi) ‘Dones’ (1997) i ‘Amor meva‘ (2010, Premi Joanot Martorell) són algunes de les novel·les més celebrades.
Moltes de les seues obres havien sigut presentades en edicions de la Fira del Llibre de València. Trobarem a faltar la seua presència, els seus llibres, on feia servir temàtiques compromeses amb la dona i la societat, i la seua escriptura. Descanse en pau!
